Les pel·lícules d’imatge real apareixen poc freqüentment en el corpus, de la mateixa manera que tampoc sovintegen les pel·lícules hongareses. Aquest curtmetratge és similar a Rostit francès en el seu ús d’un protagonista que està del revés: un home desendreçat, potser sense llar, sembla menjar-se l’esmorzar d’un empresari hongarès en una parada de menjar. El menjar és un plat tradicional hongarès de tripa i cebes. El plat pot provocar una resposta ambivalent als gustos de l’espectador i crida l’atenció quins aliments i begudes considerem normals i trobem fonamentals per a les nostres identitats. El plat es converteix en el pont entre els dos homes, en una manera de fixar un moment de canvi en la identitat nacional, on coincideixen vells i nous, passat i present. Els joves d’entre els 12 i els 15 anys seran capaços de tractar aquests temes importants i interpretar la seva importància a les seves pròpies vides (i als seus propis àpats).
