Una persona gran viu en una bella cabana al costat de la platja i passa el temps pintant el mar a través de la finestra. Sense que aquesta persona ho sàpiga, un noi s’amaga a la cabana. El noi entra en pànic en veure les imatges del mar. Va de la casa cap al moll, on la seva història es revela: va quedar orfe després d’un accident en un viatge oceànic durant una nit fosca i tempestuosa. Ell reviu el record en una impressionant seqüència visual de drama en alta mar. A mesura que s’enfonsa en les profunditats retorçades de l’oceà, una mà s’ofereix per ajudar-lo: és la persona gran que el treu d’aquesta angoixa i li ofereix amabilitat i solidaritat. Encara que aquesta pel·lícula no tracta explícitament de la crisi migratòria, la seva identitat com a refugiat orfe és evident per a l’espectador atent. Aquest aspecte facilita el debat sobre la seriosa realitat d’aquesta problemàtica social contemporània. Inclou escenes que alguns espectadors poden trobar molestes.
