El sensellarisme és un problema mundial important. Aquesta qüestió es pot connectar temàticament amb molts altres exemples del corpus, en particular amb els que aborden la crisi migratòria. També connectarà bé amb la representació de la pobresa dickensiana de Sabata. Aquest ombrívol curtmetratge grec de stop-motion mostra el patiment d’un home vell sense llar que demana almoina al carrer. Pels joves de 12-15 anys, el poder emotiu d’aquesta pel·lícula pot servir de trampolí per analitzar el paper del sensellarisme a les seves pròpies vides, i també el coneixement que en tenen. Cal destacar que la pel·lícula porta l’espectador a reflexionar sobre les causes del sensellarisme i fa al·lusió a com gestionar les malalties mentals. També destaca per ser un dels pocs curtmetratges del corpus d’animació amb plastilina. És una mostra d’un nínxol important d’estil d’animació que generalment trobem als mitjans per a nens i joves.
