La crua ironia del títol d’aquest curtmetratge demostra el dur tractament que dóna al difícil i important tema de la migració forçada. La història comença com una animació tradicional, representant a un grup de refugiats mitjançant traços simples, que fugen del perill buscant la seguretat a Europa. Quan el grup preveu la seva arribada a la Torre Eiffel i de la Torre de Pisa, els perills del seu viatge es presenten gairebé com humor de bufetada. Això és efectiu per fer que l’espectador se senti incòmode, ja que els horrors i les dificultats de la crisi dels refugiats es descriuen d’una manera deliberadament rude. Aquesta incomoditat es supera al final de la història una vegada que l’animació canvia dramàticament a una presa en viu d’un refugiat entrevistat per asil per un grup d’oficials. Aquest enginyós i desafiant curtmetratge és una poderosa forma d’animar els joves d’entre dotze i quinze anys a enfrontar-se a la realitat de la crisi dels immigrants. S’aconsella prudència abans de triar aquest curtmetratge: és adequat per a joves emocionalment madurs amb experiència prèvia en el maneig de temes sofisticats i difícils en un context de debat en grup.
