Es tracta d’un altre exemple de llibre d’imatges sense paraules que tracta el tema de la crisis migratòria. We Had to Leave és més delicat i alegre que els altres exemples del corpus: Migrando [Migrant], Orizzontii [Horitzons] Mediterraneo [La Mediterrània]. Mentre que la majoria de llibres d’imatges sense paraules que tracten aquest assumpte ho fan en forma de tragèdia, aquest exemple finlandès del subgènere ho fa com a missatge d’esperança. Una família fuig de la violència en un país càlid i s’uneix a una estela de refugiats cap a l’oceà. En arribar a la platja, s’embarquen en vaixells, que els transporten a un país estranger tot travessant mars tempestuosos. El text no s’acaba aquí, sinó que mostra l’arribada dels immigrants i la seva documentació correcta i integració en un país sense nom. Els pètals que cauen dels arbres a la primera imatge es veuen reflectits a l’experiència de la primera nevada dels nens en acabar la novel·la. La narració visual és exquisida i els nens podran modelar les seves pròpies creacions basant-se en les tècniques sofisticades emprades en la construcció d’aquest relat. Per exemple, moltes pàgines posen èmfasi en un únic objecte per tal d’oferir una clau per introduir un canvi al relat. Aquest llibre d’imatges sense paraules bonic i estimulant estableix un contrast important amb les tragèdies que porten el pes dels altres textos que tracten els mateixos temes. Resulta especialment important com a exemple de llibre d’imatges sense paraules que ofereix una representació afirmativa de la nova ciutadania per a refugiats.
