El curt de Matthew Gravelle, intel·ligent, estèticament superb, aconsegueix comunicar temes de solidaritat i inclusió, tot i que els personatges principals són un conjunt d’aixetes de cuina que grinyolen. Les tres aixetes, alineades una al costat de l’altra, fan un diàleg musical a mesura que cadascuna degota. Una de les aixetes no pot sintonitzar amb la mateixa melodia que les altres dues; aquestes es giren, amb un grinyol i la miren frustrades i de mala manera. L’arribada d’un humà, que enganxa una mànega a una de les aixetes, afegeix una altra capa de complexitat a la narrativa, ja que veiem la història des de la perspectiva d’unes aixetes que estan confoses. La pel·lícula transmet intel·ligència i manté un ritme fabulós, amb una forma encantadora d’expressar els temes del projecte DIALLS a través de la musicalitat. Els nens de 8 a 11 anys es veuran impulsats a fer els seus propis textos paral·lels, potser amb el mateix ús innat de la música i el ritme, per donar forma a una representació de la semblança i la diferència.
