Una noia gegant amb una capa de superheroïna arriba a una ciutat d’una illa i n’espanta tots els ciutadans diminuts. Tot i que intenta mostrar-los la seva bondat ajudant-los, els ciutadans continuen espantats d’ella. Un volcà situat a l’extrem més allunyat de l’illa comença a escopir fum mentre es prepara una erupció, i la noia “supergran” és incapaç d’aturar-lo sense l’ajuda de la seva mare encara més gran. Aquesta pel·lícula breu i excèntrica esmenta múltiples assumptes relacionats amb la vida contemporània, com ara els desastres naturals i el desenvolupament urbà, per tal de transmetre un missatge simple sobre les suposicions que plantegen reptes. La debilitat de la noia “supergran” contrasta amb el temor que desperta entre els ciutadans, cosa que incita l’espectador a qüestionar les seves pròpies expectatives i, per tant,introdueix el tema de la tolerància. Aquesta dolça historieta dolça té el mateix animador que un altre títol del corpus, Novembre, si bé temàticament ambdós són molt diferents.
