Una gran vaca de joguina penja de l’extrem d’un mòbil a sobre d’un bressol. A l’altre extrem, hi ha joguines més petites que pengen juntes. El mòbil està penjat en un delicat equilibri i, quan la vaca intenta acostar-se als seus amics, el mòbil es desequilibra. Aquesta encantadora i premiada animació alemanya proporciona una gran manera de tractar el delicat equilibri en què es fonamenta una societat exitosa. A mesura que la vaca es desplaça cap als seus amics, passa l’inevitable: el mòbil bolca i les joguines es dispersen a l’aire. Quan les joguines naveguen pel cel, amb boca oberta de terror, es produeix moment d’autèntic crescendo. No obstant això, tot acaba bé quan les joguines aterren en un entorn diferent on també es manté l’equilibri. Aquesta vegada, les joguines es propaguen uniformement en lloc de fer-ho cap a un costat, amb la vaca just en el centre. La pel·lícula descriu la necessitat humana de contacte junt amb una metàfora més gran de la fragilitat, però també la flexibilitat, de la cohesió social.
