D’autor francès i publicat per primer cop a Alemanya, aquest meravellós llibre d’imatges sense paraules presenta una línia argumental realista que alguns lectors coneixeran massa bé. La Vanessa és nova a la ciutat i se sent aïllada a l’escola. La història comença quan un company de classe decideix sotmetre la Vanessa a assetjament escolar. Afectada, es posa a plorar. La resta de nens se senten impotents sobre l’acte de l’assetjament escolar i estan avergonyits. No obstant, el llibre d’imatges conclou amb els nens adonant-se de la fortalesa de la unitat i el treball en equip. La Vanessa se sent apoderada per participar a la seva escola nova: ja no camina sola, sinó rodejada d’un grup d’aliats i amics. L’escena final del llibre d’imatges mostra la Vanessa a la porta de la seva escola enmig d’un grup multicultural de companys de classe il·lustrat de forma radiant; el grup cada cop és més gran. Aquest llibre d’imatges destaca com una de les millors i més positives representacions d’una comunitat multicultural i multiètnica de nens.
