Aquesta meravellosa animació polonesa no narrativa pren com a temàtica la constricció i el confinament en què sovint ens trobem submergits. Els espectadors podran analitzar quan les barreres i les fronteres són i no són necessàries. En aquest sentit, la pel·lícula connecta amb Enough, com una altra exploració temàtica del rol de la frustració —i de la frustració silenciada— a la vida moderna. La composició de la seqüència visual és una manera important de tenir en compte el rol de la il·lustració a l’hora de posar èmfasi en un tema; una i altra vegada, cada fotograma ens fa parar esment en el rol de les barreres en situacions en què normalment les passaríem per alt. Per exemple, les barreres d’un parc infantil semblen una fortalesa; les fileres de cases de la perifèria gairebé semblen un campament militar. Aquestes representacions són a vegades còmiques i d’altres estan plenes de desesperació; en tots els casos, però, està present la idea de les normes que envolten la llibertat de moviments. D’aquesta manera, el curtmetratge és una manera excel·lent d’introduir a les aules temes com ara la llibertat de moviments, així com la competència cívica i social. De fet, la pel·lícula, igual que Enough, podria ser considerada un manual per a la teoria del contracte social.
