Aquesta història tendra d’un home anomenat Senyor Buit suscita els temes de la solitud i l’aïllament. El Senyor Buit recorre el poble intentant sentir-se ple a través de diferents coses. La feina no el fa feliç. El menjar no el fa feliç. Les obres d’art exposades a les parets de la galeria local no el fan feliç. Els ocells de l’aviari tampoc no el fan feliç. La seva sensació creixent d’aïllament i insatisfacció es transmet d’una forma càlida i sofisticada. Un dia topa amb una altra persona que està tan buida com ell, i s’estableix una connexió d’amor entre ambdós. Aquesta història aparentment simple és un exemple excel·lent del poder de les narracions sense paraules; el lector obté una gran quantitat d’informació sobre el Senyor Buit sense que calgui una sola paraula. El llibre d’imatges obre una via meravellosa per debatre la qüestió de la solitud i la necessitat d’amor i compassió a la nostra vida diària. Com pot funcionar una societat, si encara que només sigui un ciutadà se sent tan sol com el Senyor Buit? El final obert permet que els lectors de 12-15 anys especulin sobre què li passarà a continuació al Senyor Buit, després d’haver trobat un vianant que el fa sentir ple de nou.
