Aquest conte sobre un pare i el seu fill tracta de l’apatia i el desànim causat per l’excés de treball i l’aïllament. Un pare està abatut a la feina mentre el seu fill, encara jove, és optimista sobre el fet d’anar a l’escola. L’estat d’ànim alegre del fill està cada cop més condicionat per les desagradables experiències que viu a l’escola i que continuen empitjorant: en poc temps, no abraça el seu pare en sortir de l’escola i cada personatge queda cada vegada més aïllat en la seva pròpia misèria. Les cares expressives del pare i del fill, bellament representades, mostren el treball dur i esforç de la feina i de l’escola, que es resol al final de la pel·lícula quan el pare i el fill reconnecten amb la natura i la música per tornar a un estat de felicitat. La pel·lícula facilita la reflexió sobre el paper del treball i l’escola en la vida contemporània; hauria de servir com a catalitzador per afrontar temes com la participació activa i la ciutadania. Una lectura simplista de la pel·lícula suggereix que el treball i l’escola són avorrits. Una lectura més profunda de la pel·lícula suggereix que el treball i l’escola haurien de ser activitats obertes a la innovació i a la satisfacció personal per facilitar que els ciutadans puguin ocupar el seu lloc a la societat.
